Mecanoscrit del segon origen

Mecanoscrit del segon origen és una obra escrita per Manuel de Pedrolo l'any 1974 que va tenir gran èxit de públic, sobretot entre el sector juvenil. Va ser duta a la televisió per mitjà d'una sèrie de gran èxit produïda i emesa per TV3. La productora catalana Antàrtida Produccions de Carles Porta ha adquirit els drets d'adaptació cinematogràfica de la popular novel·la de Manuel de Pedrolo. Mecanoscrit del segon origen és un dels llibres més venuts de la literatura catalana. Una història d'amor i de supervivència.

ARGUMENT

L'Alba, una noia de catorze anys, va veure com dos nois estaven pegant a un altre noi, en Didac, que era negre. Va veure com el llençaven a l'aigua. L'Alba es va llençar a l'aigua per ajudar-lo, i quan era dins van passar uns platells voladors que l'Alba no va tenir temps de distingir perquè en Didac s'estava ofegant. Quan va aconseguir treure'l de l'aigua, va veure que tothom era mort i la majoria de les cases estaven destrossades. Va deduir que els culpables eren aquells platells voladors que van passar. Desprès de veure que la família de tots dos també havia mort, van decidir anar-se'n a viure al bosc. Van agafar la cadernera d'en Dídac, i en veure-la van saber que els platells nomes van matar el animals mamífers.

Van agafar provisions,uns llibres de mecànica i medicina, roba i tot el que van veure necessari. Es van anar del poble i es van establir en una cova que hi havia al bosc. Allí van viure uns quants mesos, i van aprofitar per llegir els llibres que portaven. L'Alba va agafar una malaltia però es va poder recuperar després d'uns dies.

Desprès d'un temps van trobar al bosc una masia on hi havien gallines. Es van instal·lar allí i van preparar les gallines perquè poguessin posar ous, també van preparar el camp per poder obtenir aliments.

Un dia van veure cinc naus de reconeixement, però les van despistar. Desprès d'uns quans dies van veure a un extraterrestre a prop de la masia, al qual van matar i li van treure l'arma. Llavors van decidir tornar a la cova perquè els amics de l'extraterrestre podrien tornar a buscar-lo.

Desprès d'un temps van tornar a la masia per agafar el tractor i anar-se'n a buscar supervivents. Abans d'arribar a Barcelona van trobar una roulotte que els serviria de casa portàtil. Quan van arribar a Barcelona van apoderar-se d'un jeep que era més fàcil de conduir que el tractor. Van trobar un terreny que els serviria per poder plantar.


Van anar cercant les biblioteques de la ciutat per tal de aconseguir llibres que fossin útils per les futures generacions, i van improvisar una biblioteca on els van guardar. Quan anaven pels carrers van veure un llençol que deia que allí hi havien supervivents, i van trobar una dona que feia poc s'havia mort. En el seu diari deia que havans de la catàstrofe, era banyant-se a la platja.

L'ESCRIPTOR

Manuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, la Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l'absurd—, narrativa i contes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen.

BIOGRAFIA

Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi - Galvany (carrer de Calvet, núm. 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, essent considerat sovint un referent i intel·lectual de l'Esquerra Independentista.
Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.

Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.

Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les seves novel·les, en les que, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme, l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.

Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.

La veritat és que no recordo l'any que em van obligar a llegir-lo, però és dels pocs llibres llegits en la meva infància que recordo que m'agradés.
Un llibre com un llenç en blanc perquè la imaginació del nen que tots portem busqui la destinació desitjada, deixant de banda tot allò material per donar tota la importància a les relacions humanes.
La història d'Alba i Dídac ens va marcar a molts nens i si no ho és, hauria de ser d'obligada lectura en totes les escoles!

Aquí us deixo un vídeo de la sèrie emesa per TV3 del començament d'aquesta apassionant història.